El paper de l’estat
A continuació es presenten diferents accions i decisions de política econòmica. Mira d’identificar amb quin de les tres funcions principals de l’estat (eficiència, estabilitat o equitat) es podrien relacionar.
 
Obre un nou post al teu bloc:
-En primer lloc, explica breument en què consisteixen aquestes tres funcions de l’estat.
-En segon lloc, copia els exemples anteriors, col·locant-los a la funció que exemplifiquen.
Afegeix al glossari de la unitat els termes error del mercat, cicle econòmic, política macroeconòmica.

Eficiència:
Equitat:
Estabilitat:





El Mercat de Treball- Polítiques d’Ocupació

A continuació es presenten els titulars de diverses notícies relacionades amb les polítiques d’ocupació. S'identificarà si són passives o actives, i sobre que actuen:

• Báñez anuncia la bonificació dels contractes fixos discontinus del Febre: és activa amb una demanda de treball i no té oferta de treball
• El congrés ajuda a 3 milions d'autònoms baixant les quotes: és activa amb una demanda de treball i no té oferta de treball.
• Així serà la major oferta pública de llocs de treball: 350.000 llocs fixos, i més reposició de jubilats: és passiva i no té demanda de treball ni oferta de treball
• Báñez confirma que el "Plan Prepara" es prorroga demà per 6 mesos més: és activa, amb una oferta de treball i no te demanda de treball.
• El govern planteja als estibadors un pla de prejubilacions voluntàries amb el 70% del salari: és activa, amb demanda de treball i té oferta de treball.
• La Generalitat Valenciana invertirà 33'6 milions d'euros en cursos de formació per aturats: és passiva, no té oferta de treball i no te demanda de treball
• UGT: el SEPE estalvia mitjançant els aturats: és activa, té oferta de treball i no te demanda de treball.
• El CEOE demana al govern que impulsi la contractació més precària: és activa, té oferta de treball però no te demanda de treball.
• Báñez minimitza l'últim ajustament de la prestació per atur: és activa, no té demanda de treball ni oferta de treball.
• La reforma laboral fulmina la negociació col·lectiva: és activa, té demanda de treball però no te oferta de treball.

U05-1

2. Vés a http://www.marca.com/2014/10/14/baloncesto/nba/noticias/1413275130.html.Llegeix l’entrevista sencera (és una mica més amplia que el vídeo)

3. Respon a les següents qüestiones a una nova entrada del bloc:

a) Qui és l’entrevistat?  Ferran Martínez


b) A què es dedica? És un ex juagador de basquet català

c) Creus que a un esportista, amb ingressos de centenars de milers o milions d’euros, li cal planificar les seves finances? Per què? Sí, es molt important planificar els teus gastos i els teus ingresos ja que et pot passar en un moment de la teva vida que no tinguis molts diners.


d) Què faries tu amb els diners si fossis un esportista professional i tinguessis, diguem-ne, dotze anys per endavant amb uns ingressos d’un milió d’euros anuals?

Crec que amb tots aquets diners ho planificaria i guardaria una part com diners segurs per si em passa algun moment algu tenir-ho. Però també em gastaria diners per el que vulgui.

EXTRA BALL: si estàs interessat en esportistes amb problemes financers, a Youtube pots trobar Broke: Estrellas en la ruina, un documental de Canal Plus de l’any 2012 força interessant.

La economia es una manera de ver el mundo. Nos recuerda constantemente que nada es gratis. Cada camino que tomamos deja atras otro sin explorar y eso puede conducirnos a lamentarlo. Pero elegir es bueno. Y yo me alegro de vivir en un mundo donde las cosas tienen un precio. Un mundo sin consecuencias ni costes seria un mundo sin decisiones significativas. Una vida sin responsabilidades no seria una vida de adulto... es la vida de un animal, de un niño o de un robot.


Per què l'economia és, segons el text, una manera de veure el món?
Perquè tens que pagar per tot.
Què vol dir l'autor amb "Nada es gratis"? Sortir al carrer encara es gratis, oi?
L'autor té raó, en aquesta vida tot té un preu, ja sigui amb diners o no.
Quina relació creus que existeix entre l'escassetat i el preu de les coses?
Quant més escàs es el producte més valor té per tant és més car , i quant més numero hi ha d'un producte més barat és. És la llei de la oferta i la demanda

1. Què penses que fa que els diamants siguin més valuosos que l'aigua? Redacta un post amb la teva resposta.

Els diamants costen més de trobar i per això són tan valuosos i tenen preus tan alts.
A més per obtenir els diamants necessites eines, i es troben en mines. Són pedres precioses, i amb ells es fan joies que són molt apreciades. Com son tan boniques la gent les vol comprar però com són preus molt elevats no tothom pot tenir. També es valuosa ja que es el material més dur que existeix i amb ell pots trencar o tallar tot.
En canvi l'aigua com és molt fàcil de trobar té preus baixos, no es tan valuosa i no te el mateix prestigi.



  

1. Inclou l'Adam Smith al teu glossari; cinc o sis líneas explicant per què el considerem tan important com per fer servir la sevaa cara als billets de vint lliures: